per veure tots els treballs

Canvi de lloc del blog

Com la biblioteca, Montserrat Roig ha obert un blog
on es posa totes les activitats que fem al taller:
Escriure en català. aquí, posaré només el que escric jo
us convido a que aneu a:
http://escricat.blogspot.com.es/

dissabte, 24 de març de 2018

Cacera


Va i ve de policia motoritzada, carrers tallats, policia amb gossos ensumant per aquí i per allà, pujant i baixant dels edificis, carrers tallats, un fotimer de curiosos mirant des de rere de les tanques de protecció que havien posat als creuaments dels carrers.
Ja no hi podia fer res, els havien enxampat, feia massa temps que es jugaven el tipus. Per a ells era com una juguesca però per a qui hi sortia perjudicat no era tan divertit.
Per fi van enganxar a aquells dos ximplets, feia dies que rondaven pel barri, cada cop miraven de fer-ne una diferent i a quina més grossa.
Un dia desinflaven rodes de cotxe, l’altre pintaven parets o tendals de diferents comerços, van arribar a treure bancs del carrer i cremar papereres. Ratllaven cotxes, rebentaven els llums des semàfors. No se’ls n’acudia cap de bona.
Tot el veïnat n’estava fart, la policia feia temps que vigilava, però com més difícil l’hi posaven més gran la feien, així es sentien més satisfets, ara ja es posaven a fer mal als animals domèstics, i robaven les botigues i anaven armats.
El veïnat podrà estar més tranquil, fins que els treguin de la garjola, que no hi seran per gaire temps, el primer cop que els agafen no tenen antecedents i la pena no és gran.  Esperem que els serveixi d’escarment i que quan surtin no tornin a fer res semblant, a veure si la imaginació i l’astúcia la poden canalitzar cap a coses més positives.  Diuen que la presó és per a això, no? Per reinserir.
Imma Cauhé


Un conte policiac, deures del més de febrero. 

divendres, 23 de febrer de 2018

Inexistent?


Per molt que hi hagi qui ho vegi diferent, jo sempre diré que el meu pare té molt bon cor, perquè pensa en els altres. Quina altra cosa es pot pensar d’un home que desinteressadament un dia va anar a un banc d’esperma per deixar la seva llavor, aquella gràcies a la qual avui jo estic aquí, viva.
Per culpa de les lleis d’aquest país, mai podré donar-li les gràcies, perquè no puc saber qui és en realitat, ni les meves mares ni jo ho sabrem mai, però sempre li estarem agraïdes.
Alguna vegada penso si deu tenir rinxols, si és calb, si té els ulls o el nas semblants als meus, si aquest sentit de d’humor que tinc té alguna cosa a veure amb ell; m’agradaria poder-lo reconèixer algun dia pel carrer.
Però sobretot vull quedar-me amb saber que el meu pare és una gran persona, té una gran bondat i estima els altres. Soc filla de l’amor de les meves mares i de l’entrega generosa del meu pare.
Tothom diu que no tinc pare, que soc filla de dues mares, fins alguns ens miren amb recel, però les tres ho sabem molt bé, el meu pare és la millor persona del món, la que ens ha fet feliç a les tres.
Imma Cauhé

dimarts, 20 de febrer de 2018

llibre: Terra Baixa




Hem rellegit aquesta obra, Jo anava recordant com si ho veiés en aquest moment, l'obra interpretada fa molts anys, quan era jo una nena, al Centre Parroquial de Sant Feliu.

Sembla que siguin històries d'altres temps, però encara actualment podem trobar qui fa casaments per interès, o qui no els fa per no perdre la paga de viudetat. O qui porta doble vida però no vol acabar amb una unió perquè li porta algun benefici.

Encara existeixen Menelichs i llops.

dijous, 8 de febrer de 2018

lectura gener




Ha estat una lectura molt enriquidora, aquests contes ens ensenyen com es viu a Amèrica en diferents estats socials. El punt de vista de l'autora ens fica dins diversos indrets, algún cop repetits però mirats des de diferent punt de vista. Es un llibre per anar llegint i deixar temps per païr la història. La veritat és que no he acabat de llegir tots els contes, però potser ho faré més endavant.

dimecres, 10 de gener de 2018

Lectura: Paraules emmetzinades.



Paraules emmetzinades.

Llibre tant per joves com per adults. Tracte d'un tema molt actual, intrigant i ben resolt.

Després de fer la lectura, totes varem coincidir que ens va enganxar des del primer moment.

Varem tenir una conversa de dues hores amb  l'autora Maite Carranza, va ser una xerrada molt interessant, tant del llibre, del tema que parla, com d'altres temes d'actualitat que toca o no en altres obres.

La Maite Carranza per escriure una d'aquestes novel·les fa una gran recerca de casos i persones relacionades per poder aconseguir que la historia pugui ser creïble. Rere cada llibre hi ha moltes hores d'investigació i recerca.





Al final una fotografía pel record. I un escrit a face de l'autora parlant del moment. Cosa que és d'agraïr.




A LA BIBLIOTECA DE SANT FELIU AMB LES NOIES MÉS EIXERIDES.
De vegades no cal anar gaire lluny, a la cantonada del teu poble et trobes una tertúlia de bones lectores i passes una tarda de xerrera, malgrat no tenir gens ni mica de veu.
.......
Resenya de la trovada.

La nostra trobada mensual del 9 de gener ha comptat amb la presència de l’escriptora Maite Carranza, autora del llibre que hem llegit darrerament, Paraules emmetzinades.

   Les dues hores que hem passat amb ella se’ns han fet curtes. Ha estat un plaer sentir-la parlar de la seva feina com a novel·lista i guionista i, sobretot, de la novel·la que havíem llegit i de la problemàtica tan punyent que presenta, els abusos als infants. Ens ha impressionat el seu domini del tema i tota la feina que ha fet en el procés de documentació. Va respondre amb paciència i entusiasme a totes les nostres preguntes sobre el tema, els personatges, les pistes sobre el desenllaç, el final inesperat… i moltes més, tot i el problema de veu que tenia.

   
Moltes gràcies, Maite, pel regal que ens has fet!

Montserrat Vallès

dimarts, 9 de gener de 2018

Deures de gener 2018


Sobre el quadre d’Olga Sacharof “La mare i la filla” i “Promenade”

Nostàlgia



Seguiran fent la passejada dominical, no volen deixar de fer-la, no volen perdre la bona costum, es part de la seva vida, tota la família reunida gaudint de la caminada, dels riures, de les converses... però ara noten l’absència d’aquells éssers tant propers i estimats, encara que els amics les acompanyin, encara que el gos corri al voltant i els faci festes. En aquesta data, cada any, les dues miren a la llunyania, callades, pensatives...

Mare i filla recolzades en el balcó, vista perduda a l’horitzó estan recordant amb enyorança aquelles passejades que feien temps enllà, amb el marit-pare i el fill-germà. No feia masses anys cronològicament parlant, però sí, una eternitat sentimentalment.

Cada dia ho recordaven, però molt més en aquestes festes que s’apropaven, les mateixes que volien celebrar  aquell any que per mala ventura el els cavalls del cotxe en que anaven pare i fill van embogir, espantats per qui sap què , fent que derrapant per fi caiguessin tots barranc avall.

Ja mai més podran gaudir d’aquelles passejades familiars que amb sol o sota la pluja, amb fred o calor feien cada diumenge, a vegades també acompanyats per algun familiar, amics i el gos, Aquells records ja els semblen un dibuix a la llunyania, cada cop més desdibuixat, però dins el cor encara senten la ferida profunda de la pèrdua.
Imma Cauhé














                                                                                                                                                                          Fotos tretes d'internet

dissabte, 6 de gener de 2018

Conte de Nadal 2017

Baldiri
Un dia d’hivern, el millor de tots, la vigília de Nadal, el vell Baldiri estava assegut al seu balanci davant la finestra. Era un dia fred i desagradable; hi havia boira. De fons, se sentien passes ràpides.
Cada tarda feia el mateix, assegut tot balancejant-se, mirava qui creuava per davant de casa seva. Feia temps no tenia visites ni cap parent que anés a visitar-lo assíduament.
Baldiri va parar atenció i va poder sentir com aquells marrecs anaven d’un cantó a l’altre cridant i fent xivarri; sempre en feien però avui anaven atabalats.
 Tot i que hi havia boira, va començar a veure les siluetes i sentia l’aldarull  que s’apropava a casa seva. De qui menys acostumava a rebre visites, era de canalla, però no hi havia dubte, els nanos estaven aproximant-se a la seva porta.
El timbre va sonar, s’ho va pensar dues vegades, no podia ser que haguessin trucat a la seva porta, o els xavals picaven a la porta per sortir corrent i jugar? Però no, seguia sentint les veus de la quitxalla allà al seu portal.
Va aixecar-se encuriosit i va obrir la porta.  Es va trobar amb vuit noiets d’entre 10 i 14 anys que el miraven.
—Bona tarda Sr. Baldiri! —van dir a cor— Molt bon dia de Nadal!
I tocant una pandereta es van posar a cantar una Nadala.
—Us donaré una propina!— va dir.
—No, senyor! No volem propina, cada dia al passar per davant lde a seva finestra el veiem com ens observa, i el veiem sempre sol; és per això que avui quan a les nostres cases hem vist que es preparava tot per viure el Nadal amb companyia, hem pensat que vostè no en tenia, per això se’ns ha acudit venir a cantar-li una cançó.
El bon home fins es va emocionar, perquè va veure que no ho feien per demanar propina, sinó que ho havien preparat expressament per a ell, per acompanyar-lo aquesta tarda.
—Doncs passeu, tan sols puc donar-vos llet amb galetes; berenarem junts i passarem una estoneta.
Baldiri, aquell Nadal, el va viure amb una alegria diferent, i aquells bons xicots van passar una tarda com mai l’havien passat, escoltant les batalletes d’aquell vell solitari.
Imma Cauhé

Dinar de Nadal 2017

Dinar de Nadal


Com cada final d’any hem fet un dinar de germanor, aquest divendres dia 22 de desembre 2017. És el dia del sorteig de la Loteria Nacional, i la nostra loteria ha estat poder està celebrant un nou dinar totes juntes. Hem estat nou, ja que l’Emilia no ha pogut venir, cosa que hem sentit totes. Per altre banda hem tingut la sorpresa i l’alegria que hi ha assistit la Carme Vallverdú que feia un temps estava pioca. Ha estat, com acostuma, un dinar molt agradable. La conversa entre unes i altres ha anat variant de temes: Nadal, llibres llegits, família, grip i virus...

A l’acabar la Montserrat ens ha donat el recull amb els contes de Nadal, però abans ens ha fet endevinar a cadascuna a qui corresponia cada conte. Tot i fent tant de temps que estem al grup ens ha estat difícil endevinar quin era de qui; la Roser a estat la més audaç endevinant-ne 7 de 10.

Com cada any, hem fet un petit present a la Montserrat entre totes, i ella ens ha regalat també un detall a cadascuna. La Carme Valios també ens ha fet una Nadala a cada una, un detall força bonic.

El què importa és que el grup continua amb ganes i malgrat que cada any per diferents motius personals hi ha algunes baixes, i també altes, les que hi som anem trobant-nos i continuem endavant sempre en molt bona convivència.

Aquí teniu algunes fotos de la trobada.

Bones festes i bon any




Crónica feta per Imma Cauhé

dimarts, 12 de desembre de 2017

Exercici fet a classe Desembre

Exercici fet ràpid a classe:
Fer una història agafant la idea d’una part del llibre “La dansa de la gavina” on els buzos troben un cotxet i una maleta plena de llaunes de conserva de tomàquet.
En aquest cas ho fem la Carme Valios i jo.


En Pep estava mirant com els bussos estaven cercant a les aigües del port. De sobte va veure que treien un cotxet i una maleta.
-La meva maleta!
Si, era la que li va caure aquell dia. Feia temps que passejant prop del moll, carregat amb la maleta, va veure a aquella dona que portava un cotxet i que relliscava, estava a punt de caure, ell corrent per parar-la, va ensopegar i van caure cotxet i maleta a l'aigua.
El gran pes de la maleta, plena de conserves, es va enfonsar ràpidament.
Així van deixar, cotxet i maleta al fons del port i van decidir anar a fer un cafè per superar el disgust.
Va ser l’inici d’una nova amistat.


desembre 2017



imatge: http://www.bloghalconviajes.com/6-consejos-te-ayudaran-no-perder-la-maleta-aeropuerto/

Exercici ràpid fet a l'aula entre dues

Exercici, fet ràpid a la classe:
Fer una història entre dues persones, en aquest cas La Roser i Jo. Ha de ser en clau d’humor i que parli de dues manies.


Si he de definir les manies del meu pare us diré.
El meu pare m’obligava a anar a missa cada diumenge i el meu pare deia que els capellans i tot el que era d’església eren bajanades.
El meu pare era manetes i tot ho arreglava, el meu pare no sabia ni clavar un clau.
Tinc dos pares ben diferents.


classe novembre 2017


                                                           imatge: http://uvedeocoach.es/testimonial/quiero-buen-padre-43-anos-periodista/

(Els nostres pares reals eren amics i varem intentar buscar dos coses que els caracteritzava i eren ben diferents. Al exercici vam posar-ho com a què podien ser dos pares de la mateixa persona, ja per doble boda de la mare, o per ser una parella homosexual...cadascú pot pensar el que vulgui).