per veure tots els treballs

Canvi de lloc del blog

Com la biblioteca, Montserrat Roig ha obert un blog
on es posa totes les activitats que fem al taller:
Escriure en català. aquí, posaré sols el que escric jo
us convido a que aneu a:
http://escricat.blogspot.com.es/

dimarts, 12 de desembre de 2017

Exercici fet a classe Desembre

Exercici fet ràpid a classe:
Fer una història agafant la idea d’una part del llibre “La dansa de la gavina” on els buzos troben un cotxet i una maleta plena de llaunes de conserva de tomàquet.
En aquest cas ho fem la Carme Valios i jo.


En Pep estava mirant com els bussos estaven cercant a les aigües del port. De sobte va veure que treien un cotxet i una maleta.
-La meva maleta!
Si, era la que li va caure aquell dia. Feia temps que passejant prop del moll, carregat amb la maleta, va veure a aquella dona que portava un cotxet i que relliscava, estava a punt de caure, ell corrent per parar-la, va ensopegar i van caure cotxet i maleta a l'aigua.
El gran pes de la maleta, plena de conserves, es va enfonsar ràpidament.
Així van deixar, cotxet i maleta al fons del port i van decidir anar a fer un cafè per superar el disgust.
Va ser l’inici d’una nova amistat.


desembre 2017



imatge: http://www.bloghalconviajes.com/6-consejos-te-ayudaran-no-perder-la-maleta-aeropuerto/

Exercici ràpid fet a l'aula entre dues

Exercici, fet ràpid a la classe:
Fer una història entre dues persones, en aquest cas La Roser i Jo. Ha de ser en clau d’humor i que parli de dues manies.


Si he de definir les manies del meu pare us diré.
El meu pare m’obligava a anar a missa cada diumenge i el meu pare deia que els capellans i tot el que era d’església eren bajanades.
El meu pare era manetes i tot ho arreglava, el meu pare no sabia ni clavar un clau.
Tinc dos pares ben diferents.


classe novembre 2017


                                                           imatge: http://uvedeocoach.es/testimonial/quiero-buen-padre-43-anos-periodista/

(Els nostres pares reals eren amics i varem intentar buscar dos coses que els caracteritzava i eren ben diferents. Al exercici vam posar-ho com a què podien ser dos pares de la mateixa persona, ja per doble boda de la mare, o per ser una parella homosexual...cadascú pot pensar el que vulgui).

dilluns, 27 de novembre de 2017

Lectura de Novembre 2017





Es un llibre fàcil de llegir, com es pot intuir és d'un comissari i la reserca per trobar el culpable.
Té alguns trets inesperats, de suspens com tota bona novela policiaca.
També es tractada d'una manera humorística, per treure una mica de gravetat al tema.
Distreta.

diumenge, 19 de novembre de 2017

Feines de temps passats

"Escriure un relat sobre feines que es feien en temps passats", proposta de treball d'octubre 2017.


Demà arriba el fideuer
  
Ja en tinc ganes, recordo l’últim cop que va venir al poble el fideuer, m’agradava agafar una tira ben llarga de fideus de cabell d’àngel que sortien tovets de la màquina. Semblaven un serrell o una cortina quan els penjaven a dalt de les golfes en els pals xoricers perquè s’assequessin.
Avui el pregoner ha dit que demà serà el dia,  totes les cases estan  enfeinades agafant la farina i preparant-la per quan arribi. Jo li he dit a la mare que en faci més que l’any passat, quan s’acaben fem sopa de pa i no m’agrada tant, i la de fideus és tan bona!
Però el millor és que el jovent ens reunim els dies de després de la visita del fideuer, anem d’amagat a les golfes i pallers de les cases on estan assecant-se, cada dia a un lloc diferent, per agafar uns quants fideus, i ens reunim a un racó de l’era. Ens fem uns berenars!
Coem uns quants fideus dels que hem pogut rapinyar per les cases i els afegim una salsa de tomàquets i pebrots que fem amb els que arrambem d’algun hort; la cassola i l’oli també surt d’algun rebost descuidat.  Quines tardes més bones passem, tant quan anem a recollir els ingredients com quan ens ho mengem, que bo! Fins i tot si ens descuidem la sal.
Avui ja estem preparant aquestes berenades i organitzant-nos perquè tot surti bé, val a dir que cada cop surt millor.



Imma Cauhé













imatge: https://fsmedia.imgix.net/8f/3a/62/04/e40a/4fb6/b00f/7342e38c8633/gettyimages-494486154.jpeg





imatges: http://www.cilantroandcitronella.com/wp-content/uploads/2016/10/ramen_01_04-K-992x1151.jpg



Lectura Octubre

 
Hem llegit aquests contes, han estat molt entratinguts i fàcils de llegir. Són interessants i alguns no acaben com t'imaginaves, altres veus que les pistes que l'autor va deixant pot fer que arribis al desenllas final.
Llibre recomenable

dilluns, 10 de juliol de 2017

Deures de juny


"Escriure una història  posant-nos en la pell d'un objecte quotidià", proposta de treball de juny.



SER DIFERENT
Va arribar una companya nova, em va saludar molt efusiva, jo no volia fer-li massa cas, em dolia fer amistats com aquella.
—Aquí som poques —em va dir—, abans estava en un lloc que érem milers i milers.
No vaig dir-li res, altres vegades m’havia passat, arribaven companyes  noves, amigablement les rebia, els agafava afecte... i poc després desapareixien com havien arribat i mai més en sabia res. Sobretot desapareixien  aviat aquelles semblants a ella, les que tenien un color i una aparença vulgar; quan dic vulgar vull dir comuna, i aquesta nouvinguda era tal qual, igual que la majoria, no se’n diferenciava en res.
  Jo tenia sort de ser diferent, era esvelta, d’un color poc freqüent i una forma especial. No és per orgull, però estic ufana per tenir aquestes característiques, si més no, perquè eren elles les que em permetien sobreviure en aquest lloc. Les que feia temps que estàvem aquí, totes teníem una o altra característica que ens diferenciava, ja fos el color, la forma, la mida... 
Després d’haver-nos buidat del primer líquid que conteníem, érem unes poques privilegiades que, o bé buides, o algun cop amb una flor, o reomplint-nos d’algun líquid especial, restàvem en aquest aparador llarg temps i no ens tiraven a l’abocador de vidre sense miraments com feien amb les altres després d’haver vessat el seu primer líquid.
No és per presumir, però m’agrada ser aquesta ampolla especial que dura dalt  de l’aparador principal d’aquesta casa.
Imma Cauhé

dissabte, 10 de juny de 2017

Deures maig 2017

“MORTADELO Y FILEMÓN” I LA SETMANA SANTA
(Pulgarcito: Francisco Ibáñez)

Tots estaven a Sevilla preparant per sortir amb els passos de Setmana Santa. Arriba Mortadelo disfressat de penitent i porta la notícia a Filemón: "Hem de seguir el Pas de la Passió, m’han suggerit que el Pedro vol convèncer la confraria perquè el votin a ell i no a la Susana". (El ciri que porta a la mà encén les faldilles del pas) 
Què fas, tabalot! –diu en Filemón tot abocant l’aigua de la pila d’aigua beneïda sobre les flames.
Els dos van ràpid a cercar al Cap confrare, han de avisar-lo del que es proposa el Pedro.
En Mortadelo es disfressa de portador i es cola sota el pas mig cremat, al donar-se la volta, fa caure la talla que encara estaven assegurant i tota la Germandat es posa en moviment.
És l’hora de dir-los la veritat. A duo els nostres dos detectius criden: "Conspiració contra la Susana! Pedro ataca!" I canviant-se la disfressa per la de ratolí, s’esmuny portes enfora, seguit del Cap, que explica que ha salvat la confraria de ser posseïda peels seguidors de Pedro.
Altre cop la T.I.A. ha fet la feina.

Imma Cauhé

diumenge, 23 d’abril de 2017

Deures d'abril 2016

Aquest cop va de comptes de por.


NIT TRANQUIL·LA

Era estiu, va arribar a un poblet, era el lloc indicat. Van oferir-li una habitació a les golfes d’aquella casa, des d’on es veien els estels com mai els havia imaginat, i podria gaudir del silenci i la pau que cercava.
Abans d’anar a dormir, va fer un volt per les quatre cases del poble i pel camí, passeig habitual de les poques persones que vivien allí. Tot era silenci.
Sense presses va arribar a la casa on estava a dispesa, va pujar a l’habitació i es va disposar a dormir. Estirat al llit, recordant tot el que havia vist, procurava cridar la son.
Ja mig endormiscat va començar a sentir passes, uns plaf-plaf, que de cop es paraven i altre cop uns quants plaf-plaf més, així un cop rere l’altre. Intentava saber d’on venien i aguditzava l’orella..., silenci... 
—M’ho ha semblat —pensava. Intentava dormir de nou, i altre cop les passes. S’aixecà, donà un volt per la casa, no es veia ningú, tot restava fosc, a la casa sols hi era ell.
 Així passà la llarga nit, sentint de tant en tant aquelles petjades.
—La casa està encantada i les ànimes vaguen a la nit? —començava a creure. Tenia canguelis.
Al mati, sense haver aclucat l’ull, no s’atrevia a dir el que havia sentit. Va arribar la dispesera, que amb tota naturalitat va dir:
—Espero que els coloms que durant la nit es passegen per la claraboia no l’hagin molestat gaire.

Imma Cauhé

dissabte, 1 d’abril de 2017

treball de març

"Escriure un relat inspirat en una notícia de l'any 2016", proposta de treball de març.
 
L’OFICI DE PASTOR ES POT APRENDRE A INTERNET 

En quin embolic m’he ficat!
Jo em creia capaç de fer qualsevol cosa, així vaig dir-ho al pastor que em va contractar, també vaig dir-li que no n’havia fet mai de pastor, però que hi posaria totes les ganes per aprendre’n.
No deu ser tant difícil, pensava. Les ovelles, on va una sempre van les altres, només has de guiar-les a les pastures i deixar-les allí; havia vist que els pastors moderns fins i tot se’n van a dinar a casa i després tornen a recollir-les. Podré posar-me els auriculars i escoltar música tot el dia.
El primer dia el ramat se’m va ficar a un camp d’ordi sense segar, el xiulet que em va ensenyar el pastor perquè el gos les rodegés no em sortia i el gos no sabia què havia de fer i jo menys, la feina va ser meva, les rodejava per un cantó i s’esmunyien al camp per l’altre. Uf! quina feina vaig tenir per sortir-me’n!
El segon dia,vaig perdre dues ovelles que no sé on es van quedar, sort que el gos, més destre que jo, va saber trobar-les. Un altre dia, una va parir al mig del camp, no sabia si quedar-me amb ella, agafar la cria, deixar-la allí... Sort que el pastor, el de veritat, va arribar-se on estava per veure com anava la cosa i va salvar la situació.
Vaig intentar esforçar-me, però no aconseguia aprendre l’ofici de pastor, s’escapaven les ovelles, es dispersaven, entraven als camps... No vaig trigar a veure molt clar que jo no servia per a pastor, i molt a pesar meu vaig haver de acomiadar-me.
Imma Cauhé

dilluns, 27 de febrer de 2017

Lectura mes de Febrer 2017

Aquest llibre, m'ha estat molt fàcil de llegir, et fa entrar dins el mont de la parella, sobretot el d'ella, s'entrecreua l'història de dos xicots, que en un principi no saps que representeran dins la història de la parella protagonista.
Guarda l'intriga fins el final. És un llibre molt imaginatiu.