per veure tots els treballs

Canvi de lloc del blog

Com la biblioteca, Montserrat Roig ha obert un blog
on es posa totes les activitats que fem al taller:
Escriure en català. aquí, posaré només el que escric jo
us convido a que aneu a:
http://escricat.blogspot.com.es/

dimarts, 22 de maig de 2018

llibre mes de Maig

És un llibre fàcil de llegir, la seva lectura et fa posar dins el personatge del protagonista i et sents ell, molt ben escrit i pensat com si fos el nen d'11 anys que explica el seu dia a dia.



treball de maig 2018

"Escriure un relat en què intervingui algun arbre  inspirat  en fotografies", proposta de treball de maig.

 Records


Avui torno a passar per aquest indret on tu i jo hi tenim tants records.
Érem joves, quasi adolescents, les nostres ànsies d’estimar-nos, d’acariciar-nos, de sentir-nos units en cos i ànima, va fer que aquella tarda d’estiu, arraulits sota el brancatge d’aquets avets, i sobre la catifa d’herba fresca, ens deixéssim endur per les nostres passions.
Va ser un moment màgic, un moment inoblidable, va ser un final i un començament.
Va acabar la nostra innocent  infantesa i va començar la nostra vida amorosa, aquesta llarga vida que fins avui hem anat alimentant, que fins avui hem anat cuidant, que no hem deixat esvair-se.
Aquí vàrem començar a sentir els nostres cossos bategant a un sol ritme, vàrem confondre’ns un amb l’altre, vàrem començar una nova vida deixant de ser tu i jo, per ser, per sempre més, nosaltres.
Avui no em queda més remei que passar-hi sol, tu ja vas deixar-me físicament fa uns anys, però sé que continues estant amb mi, ho sé perquè et sento, et noto, et porto dins com sempre, i quant contemplo aquest indret l’aire acaricia suaument el meu rostre i sé que és el teu alè que ve a besar-me i a acariciar-me com aquell primer dia.

Imma Cauhé

dijous, 26 d’abril de 2018

llibre: Quan arriba la penombra


maig 2018

"Escriure un conte que tingui per títol un lema conegut, com ara "He mort el llop!": proposta de treball de maig.




Ningú no és perfecte

Joe E. Brown a Ningú no és perfecte


Ho tenia tot controlat com sempre, totes les coses a punt, cap detall s’havia quedat al tinter.

Aquell era el dia mes important de la seva vida, l’havia estat esperant tant i tant de temps, l’havia somniat, l’havia dibuixat, li havia donat mil voltes només quedava portar-ho a terme.

Molts anys havien passat fins poder aconseguir-ho. La veritat és que des de que va començar a desitjar-ho, anava anotant tot el necessari punt per punt, ho havia estudiat, canviat, refet una i altre vegada, no podia deixar res al atzar.

Estava nerviós, sabia que en el fons era una cosa simple, que no era l’únic que ho faria, però això no l’ajudava a calmar-se. Per ell seria la primera vegada i per això havia de ser perfecte com tot el que ell es proposava fer.

Repassava un cop i un altre els últims detalls, ja tot estava a punt, les invitacions enviades, les cadires preparades, la música a punt, un vestit espectacular per fer el debut amb aquella coreografia tan minuciosament depurada, tan estudiada, tan treballada.

Va arribar l’hora, tot el públic estava expectant aquell ballet seria el millor que s’havia fet en anys. Un sol ballarí en un escenari decorat esplèndidament, una funció única.

S’aixeca el taló i surt triomfant el nostre home, comença la música, i de cop sent un gran dolor al costat dret del sota ventre, va intentar  no pensar-hi i començar el ball, impossible, el dolor era molt gran. Van haver de emportar-se’l corrents al hospital, tenia un atac d’apendicitis.

Ningú és perfecte, va xiuxiuejar  al sortir del quiròfan mentre s’anava despertant.


Imma Cauhé
..............................................

Macadam, de Lucia Berlin

PALLA


Cada any després de la sega els marrecs contemplàvem com els masovers construïen el paller. La palla era la nostra joguina preferida.


—No trepitgeu la palla! —cridava sempre el masover.


—És un perill que tragueu tanta palla de sota el paller, un dia quedareu colgats —cridava la mare.


Però que bonic era veure com poc a poc anava creixent el paller, després de separar el boll del gra i la palla. El masover anava apilant-la ajudat amb la forca, trepitjant-la i estenent-la al voltant d’un tronc altíssim que havia clavat al mig i que servia d’esquelet al paller.


—La palla, llaç  dels animals —deia el masover— i última feina de la sega.


Nosaltres admiràvem la destresa del pagès veient com cada cop el paller s’anava fent més gran, i ens meravellàvem de la forma que el paller anava agafant. Ara tirant la palla amb la forca, ara expandint-la i aplanant-la, cada cop més alt i el diàmetre més estret, pujant amb l’escala per arribar-hi, fins que ja a la cúpula, paller acabat,  hi posava fang perquè aguantés i escorregués l’aigua de la pluja.


Ja teníem el nostre lloc de jugar fet, coves i habitacles imaginaris fets a la vora del paller i cada dia la mare repetint: 


—No jugueu amb la palla, acabareu colgats! 


I nosaltres cada dia:


—Anem a jugar amb la palla, el nostre lloc preferit!




dissabte, 24 de març de 2018

Cacera


Va i ve de policia motoritzada, carrers tallats, policia amb gossos ensumant per aquí i per allà, pujant i baixant dels edificis, carrers tallats, un fotimer de curiosos mirant des de rere de les tanques de protecció que havien posat als creuaments dels carrers.
Ja no hi podia fer res, els havien enxampat, feia massa temps que es jugaven el tipus. Per a ells era com una juguesca però per a qui hi sortia perjudicat no era tan divertit.
Per fi van enganxar a aquells dos ximplets, feia dies que rondaven pel barri, cada cop miraven de fer-ne una diferent i a quina més grossa.
Un dia desinflaven rodes de cotxe, l’altre pintaven parets o tendals de diferents comerços, van arribar a treure bancs del carrer i cremar papereres. Ratllaven cotxes, rebentaven els llums des semàfors. No se’ls n’acudia cap de bona.
Tot el veïnat n’estava fart, la policia feia temps que vigilava, però com més difícil l’hi posaven més gran la feien, així es sentien més satisfets, ara ja es posaven a fer mal als animals domèstics, i robaven les botigues i anaven armats.
El veïnat podrà estar més tranquil, fins que els treguin de la garjola, que no hi seran per gaire temps, el primer cop que els agafen no tenen antecedents i la pena no és gran.  Esperem que els serveixi d’escarment i que quan surtin no tornin a fer res semblant, a veure si la imaginació i l’astúcia la poden canalitzar cap a coses més positives.  Diuen que la presó és per a això, no? Per reinserir.
Imma Cauhé


Un conte policiac, deures del més de febrero. 

divendres, 23 de febrer de 2018

Inexistent?


Per molt que hi hagi qui ho vegi diferent, jo sempre diré que el meu pare té molt bon cor, perquè pensa en els altres. Quina altra cosa es pot pensar d’un home que desinteressadament un dia va anar a un banc d’esperma per deixar la seva llavor, aquella gràcies a la qual avui jo estic aquí, viva.
Per culpa de les lleis d’aquest país, mai podré donar-li les gràcies, perquè no puc saber qui és en realitat, ni les meves mares ni jo ho sabrem mai, però sempre li estarem agraïdes.
Alguna vegada penso si deu tenir rinxols, si és calb, si té els ulls o el nas semblants als meus, si aquest sentit de d’humor que tinc té alguna cosa a veure amb ell; m’agradaria poder-lo reconèixer algun dia pel carrer.
Però sobretot vull quedar-me amb saber que el meu pare és una gran persona, té una gran bondat i estima els altres. Soc filla de l’amor de les meves mares i de l’entrega generosa del meu pare.
Tothom diu que no tinc pare, que soc filla de dues mares, fins alguns ens miren amb recel, però les tres ho sabem molt bé, el meu pare és la millor persona del món, la que ens ha fet feliç a les tres.
Imma Cauhé

dimarts, 20 de febrer de 2018

llibre: Terra Baixa




Hem rellegit aquesta obra, Jo anava recordant com si ho veiés en aquest moment, l'obra interpretada fa molts anys, quan era jo una nena, al Centre Parroquial de Sant Feliu.

Sembla que siguin històries d'altres temps, però encara actualment podem trobar qui fa casaments per interès, o qui no els fa per no perdre la paga de viudetat. O qui porta doble vida però no vol acabar amb una unió perquè li porta algun benefici.

Encara existeixen Menelichs i llops.

dijous, 8 de febrer de 2018

lectura gener




Ha estat una lectura molt enriquidora, aquests contes ens ensenyen com es viu a Amèrica en diferents estats socials. El punt de vista de l'autora ens fica dins diversos indrets, algún cop repetits però mirats des de diferent punt de vista. Es un llibre per anar llegint i deixar temps per païr la història. La veritat és que no he acabat de llegir tots els contes, però potser ho faré més endavant.

dimecres, 10 de gener de 2018

Lectura: Paraules emmetzinades.



Paraules emmetzinades.

Llibre tant per joves com per adults. Tracte d'un tema molt actual, intrigant i ben resolt.

Després de fer la lectura, totes varem coincidir que ens va enganxar des del primer moment.

Varem tenir una conversa de dues hores amb  l'autora Maite Carranza, va ser una xerrada molt interessant, tant del llibre, del tema que parla, com d'altres temes d'actualitat que toca o no en altres obres.

La Maite Carranza per escriure una d'aquestes novel·les fa una gran recerca de casos i persones relacionades per poder aconseguir que la historia pugui ser creïble. Rere cada llibre hi ha moltes hores d'investigació i recerca.





Al final una fotografía pel record. I un escrit a face de l'autora parlant del moment. Cosa que és d'agraïr.




A LA BIBLIOTECA DE SANT FELIU AMB LES NOIES MÉS EIXERIDES.
De vegades no cal anar gaire lluny, a la cantonada del teu poble et trobes una tertúlia de bones lectores i passes una tarda de xerrera, malgrat no tenir gens ni mica de veu.
.......
Resenya de la trovada.

La nostra trobada mensual del 9 de gener ha comptat amb la presència de l’escriptora Maite Carranza, autora del llibre que hem llegit darrerament, Paraules emmetzinades.

   Les dues hores que hem passat amb ella se’ns han fet curtes. Ha estat un plaer sentir-la parlar de la seva feina com a novel·lista i guionista i, sobretot, de la novel·la que havíem llegit i de la problemàtica tan punyent que presenta, els abusos als infants. Ens ha impressionat el seu domini del tema i tota la feina que ha fet en el procés de documentació. Va respondre amb paciència i entusiasme a totes les nostres preguntes sobre el tema, els personatges, les pistes sobre el desenllaç, el final inesperat… i moltes més, tot i el problema de veu que tenia.

   
Moltes gràcies, Maite, pel regal que ens has fet!

Montserrat Vallès

dimarts, 9 de gener de 2018

Deures de gener 2018


Sobre el quadre d’Olga Sacharof “La mare i la filla” i “Promenade”

Nostàlgia



Seguiran fent la passejada dominical, no volen deixar de fer-la, no volen perdre la bona costum, es part de la seva vida, tota la família reunida gaudint de la caminada, dels riures, de les converses... però ara noten l’absència d’aquells éssers tant propers i estimats, encara que els amics les acompanyin, encara que el gos corri al voltant i els faci festes. En aquesta data, cada any, les dues miren a la llunyania, callades, pensatives...

Mare i filla recolzades en el balcó, vista perduda a l’horitzó estan recordant amb enyorança aquelles passejades que feien temps enllà, amb el marit-pare i el fill-germà. No feia masses anys cronològicament parlant, però sí, una eternitat sentimentalment.

Cada dia ho recordaven, però molt més en aquestes festes que s’apropaven, les mateixes que volien celebrar  aquell any que per mala ventura el els cavalls del cotxe en que anaven pare i fill van embogir, espantats per qui sap què , fent que derrapant per fi caiguessin tots barranc avall.

Ja mai més podran gaudir d’aquelles passejades familiars que amb sol o sota la pluja, amb fred o calor feien cada diumenge, a vegades també acompanyats per algun familiar, amics i el gos, Aquells records ja els semblen un dibuix a la llunyania, cada cop més desdibuixat, però dins el cor encara senten la ferida profunda de la pèrdua.
Imma Cauhé














                                                                                                                                                                          Fotos tretes d'internet